GesTIC
RSS:
Publications
Comments

At the end of the tunnel … clouds

En Castellano por Google

English version by Google

del… Editorial 31 del Butlletí d’ATI Catalunya: “I al final del túnel … núvols”

Totes les previsions que estem llegint aquests dies en revistes especialitzades sembla que mantenen en comú l’aposta de que el paradigma del Cloud Computing modificarà la manera en que tenen les organitzacions de treure’n profit de les TIC en els seus processos de negoci.

No és només una moda temporal provocada per la necessitat de retallar despesa, que en part si l’ha provocat i ha trencat les resistències al canvi.

La tendència al “Everything As A Service” suposa un canvi de model en les organitzacions a l’hora d’encarar les seves necessitats TIC, i a la seva vegada implica un canvi de rol en els nostres professionals informàtics que han d’encarar el futur dins d’aquesta tendència.

Novament, formació, informació i canvi de cultura davant resistència i persistència en uns vells temps que no tornaran.

Aquests canvis s’han d’afrontar quan encara no han arribat els mals temps, però aquesta oportunitat potser no la vam veure venir, o senzillament, els canvis en el nostre entorn son molt ràpids per arribar a considerar un moment d’estabilitat, i és ara quan hem d’accelerar aquesta tendència amb valentia i decisió.

Potser també és una època en la qual hem de començar a reinterpretar la “I” d’ATI cada cop mes com una I d’innovació o com una I d’Internet.

Tots fem l’ATI!

Atentament,

Dídac López

President d’ATI Catalunya


El Coneixement en Pedra

 [Castellano] El Conocimiento en Piedra.

Fa una setmana vaig poder fer una visita al nou edifici de la Generalitat a Girona, on s’agruparan tots els departaments que ofereixen serveis a les nostres comarques.

Mes enllà dels aspectes mes arquitectónics, que em varen semblar exelents així com la integració en el antic edifici de l’Hospital, em va fer pensar que darrera d’ell hi ha un nou concepte d’organització i de gestió que segurament apareix com una oportunitat davant d’un canvi.

Tots tenim experiencia en projectes on la tecnologia no es el problema, potser un cert repte, i on el principal escull a superar es el de la gestió del canvi dels usuaris.

Em recordava de projectes de canvi exitosos que grans companyies varen poder aplicar, i sols de manera parcial als usuaris afectats, gràcies a un altre canvi, com es el de un edifici. Son exemples com el de la “Ciudad Financiera del BS”, o el “Distrito C” de Telefónica, o la seu de INDRA al 22@. Son edificis que integran projectes d’organització trncadorament diferent a la que tenien els seus usuaris en les seus d’on venien, apalancats en tecnologies que ja exisitien, pero que es veien inabastables si no anaven lligats a un canvi superior, de mes abast, com es el de una seu nova. Son edificis que per la seva disposició interna i la seva concepció des del primer moment, han permes crear oficines sense papers, equips que es roerganitzen per proyectes, mecanismes de teletreball que utilitza l’espai de manera eficient, o introducció de tecnologies que ja no son emergents pero que necessitem de nosu escenaris per aplicar-se.

Potser es que a vegades necessitem pedra per escriure el nostre coneixement?

Dídac


La Gestió de Dispositius (de Propietat) dels Usuaris

 

[Castellano] La gestión de Dispositivos (de propiedad) de los Usuarios

Ahir escoltava un PodCast que recomano sobre “IS IT TIME FOR IT TO LET USERS BRING THEIR OWN LAPTOPS AND SMARTPHONES?” acompanyat per un debat animadisim sobre el tema.

No es una idea nova, de fet la vaig llegir fa uns dos anys en un informe de Gartner que ja es feia  resó  del que moltes empreses estaven fent, de finançar la compar dels portàtils dels seus usuaris, pero que aquests pasaven a ser propietat d’ells.

Te molt de sentit. Son dispositius de us personal, que connecten amb el entorn de feina, pero que tenen molts posibilitats, i que tenir-ne mes d’un no te, encara ara amb el nivell d’oferta cloud, sentit. Si a aquesta reflexió, afegim el mòbil, tal i com son el actuals smartphones, encara te molt mes sentit.

Si consideresim alstres pocessos lligats a la gestió d’aquest Hard, encara veiem que son mes les dificicultats de considerar-ho com un patrimoni genèric de l’organització.

No es un repte que es pugui proposar sense un reflexió prèvia, d’aquí el debat que acompanya el Podcast, i que no es lliure del tot, al menys amb el nivell de maduressa i cost de les tecnologies que ens ho permeten impulsar, pero que amb una mica d’imaginació no es un disbarat afrontar-lo.

Ara mateix, amb tecnologies VDI, ja podriem disassociar el desktop del usuari del dispositiu, portàtil … o no, que utilitzi per accedir, i segurament amb garanties de seguretat i confidencialitat de les dades millor garantides.

El cas dels smartphones pot ser diferent, pero tampoc difereix en exces. La proposta seria la de utilitzar els dispositius de l’usuari per configurar-los aper accedir a les eines corporatives, normar els processos de suport, i crear nous processos de compensació económica per l’us de dispositius propietat de l’usuaris.

Dídac


Els petits canvis ….

 

[Castellano] Los pequeños cambios …

Fas uns dies escoltava per la radio que el Govern del EEUU va convocar un concurs d’idees per estalviar diners en la gestió, i en la recepció de totes les adminsitracions dels seu govern.

Varen rebre milers de propostes i de totes elles va guanyar la que proposava que ens els hospitals de veterans de Guerra, aquests s’emportesin els farmacs sobrants dels contenidors (capses, tubs, emvasos…) del tractament que havien rebut i que havien de continuar mantenint.

Fins el moment aquests es lleçaven al marxar el pacient, que tot seguit havia d’anar a comprar-los a una farmacia a conta del Govern (recordem que son veternans de guerra).

Aquesta petita regla, que no implica grans inversions ni modificacions de processos, significarà un important estalvi de Dollars pel seu govern.

I es que a vegades els petits canvis , el procesos que es repeteixen molt, poden tenir uns efectes multiplicadors de gran impacte.

Si pensesim el que està passant a les nostres organitzacions, segur que descubririem moltes oportunitats d’aquesta mena, i en molts casos les TIC poden ser un habilitador imprescindible, tal i com en vist en els models de negoci  etiquetats de “Low Cost”, en el que un petit canvi, com el que fa Ryan Air de no imprimir el bitllet de vol, implica un estalvi considerable per la empresa, en forma de la propia targeta, de la seva gestió com consumible, ´dels consmibles, maquinari i infrastructura per poder imprimir-les, del seu manteniment ….. etc..

Si pensesim en mentalitat de CI(I)O, segur que descubririem moltes innovacions similars en les nostres organitzacions.

Dídac


CI(nnovation)O

 

 [Castellano] CI(nnovation)O

Sabem que les sigles de CIO corresponen al Chief Information officer, pero no fa pas gaire vaig llegir un article que jugava amb la “I” reinterpretant-la com d’innovació.

Per un altre cantó, no fa pas gaires dies parlavem amb un company de professió sobre quins son els rols del CIO per un futur a diferents terminis, i amb els matissos sobre els condicionants tecnológics i de mercat, hi ha un invariable que es el de convertir tecnologia en negoci, es a dir en utilitzar coneixements i habilitats perqué l’organització pugui aprofitar la tecnologia.

Per un altre cantó, tenim la necessitat que tenen les organitzacions d’evolucionar continuadament, d’innovar, per mantenir la seva competitivitat o per diferenciar-se de la competència creant nous models de negoci.

Aquí es on el CIO por aportar nous, de fet ho fem, nous valors a la organització, dons moltes de les innovacions venen de les tecnologies emergents, i en especial  de les TIC, o dels nous usos que s’en fan, tant per modificar les relacions amb proveedors i clients, com per crear nous productes o per reinventar models de negoci.

Per aixó moltes organitzacions innovadores valoren a un  CIO amb aquestes habilitats que situen en els nivell estratègics de pressa de decisions.

Es la diferència entre una organització en blanc i negre, … i una en color.

Dídac


Yet another Blog4CIO’s

Un altre blog per CIO’s ! o d’un CIO?

[Castellano] Otro blog para CIO’s ! o de un CIO?

Dons be, despres de pasar un temps poc o gens actiu en el meu blog CIO2CIO, i amb un twitter un tant renquejant, m’he decidit a recuperar de nou aquesta activitat de participar en la xarxa que tant m’agrada … i que tant a canviat des de que vaig escriure el meu darrer post.

La meva primera idea era escriure un blog, amb els meus enllaços recomanats i els meus comentaris, pero sense adonarme’n, m’he vist creant el que jo ja anomeno “Arquitectura Personal de Comunicació Digital”, i que es molt mes que un blog, son les teves identitats, els teus rols, les xarxes socials en les que interactues, si estas impulsant un grup d’interes, el teu micoblogging, ….. i tot te que estar enllaçat de manera coherent … i integrat en el teu dia a dia de manera natural. Un dia explicaré millor com ho veig.

També es veritat, que malgrat que la meva pricnipal focalització serà la que gira al voltant de la professió del CIO, aquest cop vull tractar altres temes, tant de la comuncació, de la societat de la informació, així com aspectes del nostre dia a dia en la xarxa.

Pero queda la pregunta de debó intereant .. perqué?

 No us pregunteu perque ho feu vosaltres? perque participeu en determinades xarxes social, com ho feu, perque teniu twitter? etc..

Aquest cop tinc molt calr perque ho faig, i bàsicament es per a mi.

Per un cantó perqué en la meva activitat profesional, el contacte amb altres companys de professió es fonamental, i aquesta arquitectura que m’he creat està orientada a refermar la xarxa de companys que tinc i per ampliar-la de manera consistent. Per un altre part, per coleccionar i compartir enllaços i eines, que pel meu rol com acadèmic em poden ser una eina que em faciliti la seva recuperació i us.

Pot semblar, tal i com ho poso, que escriure pensant en mi, … dons en bona part si, pero aquí es on jo recordo la fras d’una escritora que deia “quan escric penso en sols en mi i en escriure una historia que a mi m’agradi, pero si despres ningú em llegis, em moriria”

Dosn aixó, espero que m’agradi, … i que sigui útil per qualsevol que em vulgui llegir.

Dídac


ATI Catalunya: Jornada sobre la privacidad y la seguridad de los datos. Gratuita.

ATI Catalunya junto con la Universidad Rovira i Virgili, y otras entidades, organizan una jornada gratuita sobre la privacidad y la seguridad de los datos el próximo día 15 de enero de 2010 (viernes).

“La sociedad de la información debe ser segura para sobrevivir … pero debe respetar la privacidad de los individuos para mantenerse humana.”

Datos generales de la jornada

Programa
9:00: Registro y entrega de la documentación.
9:30: Bienvenida y presentación.
10:00: Privacidad y seguridad de los datos.

10:45: Descanso.

11:15: Presentación empresa STAITEC: caso práctico de protección en el ámbito de la Salud.
12:00: Clausura.

>> Cartel de la jornada

Inscripciones
La asistencia es gratuita. Aforo limitado a 96 personas. Las reservas se realizarán por riguroso orden de inscripción llamando al teléfono 93 412 52 35 o enviando un mensaje a la dirección siguiente: secrecat@ati.es.

Lugar
Sala de Graus
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
Universitat Rovira i Virgili
Avda. Països Catalans, 26
Tarragona

Información de contacto
ATI Catalunya
93 412 52 35
secrecat@ati.es

Càtedra de Privadesa de dades
977 55 8270
josep.domingo@urv.cat


Configurant el meu nou Blog !

Dons aixó,  que el primer es configurar aquest espai, novetat per mi, pero amb moltes posibitats !

Dídac


Primer Post

Hello World !

Primer post d’aquest nou blog personal, que anomeno B-CIO en contraposició al CIO2CIO

Aquí el meu objectiu es expresar el que suposa aquesta professió, d la manera mes àmplia, sense dirigir-la necessariament a un altre company de professió.

131_2

 

Fins aviat,

 

Dídac


[ Skills CIO ]: El tamaño del cañon / La Grandaria del Canó

Hay una regla no escrita para directivos que también se aplica a CIO?s, y es la del ?Tamaño del Cañón?, que nos habla de las distorsiones que provoca un comentario en boca de un directivo 

 

 
 

 

… 

 

 
 

 

Hi ha una regla no escrita per a directius que també s’aplica a CIO’s, i és la de el ?Grandària del Canó?, que ens parla de les distorsions que provoca un comentari en boca d’un directiu 

 

 
 

 

No os pasado nunca que recibís una publicidad sobre un tema que os parece interesante transmitir a un compañero de vuestro equipo, y a los pocos días veis como esa solución se implementa casi sin más reflexión que es la que habéis recomendado? 

 

 
 

 

Eso es lo que explicaba un directivo de una importante empresa, que después de hacer un comentario sin más importancia sobre una mancha en la pared, se encontró en que estaban pintando toda la fachada. 

 

 
 

 

A veces un comentario nuestro, gracias a un nuevo contacto en un encuentro profesional o ocasional, o la transmisión de una publicidad recibida puede llevar a que se homologue un determinado dispositivo solución etc… 

 

 
 

 

Hay que ir con cuidado, cuidado se ocupa la posición de CIO y aun sois adictos a la tecnología, porque os podéis convertir de usuarios avanzados a prescriptores de referencia sin más relevancia que el ruido de vuestro cañón. 

 

 
 

 

 
 

 

 
 

 

 
 

 

Dídac López Viñas 

 

 

 

Caldes de Malavella 17/09/2007 

 

 
 

 

== 

 

 
 

 

 
 

 

No us passat mai que rebeu una publicitat sobre un tema que us sembla interessant transmetre a un company del vostre equip, i als pocs dies veieu com aquesta solució s’implementa gairebé sense més reflexió que és la qual heu recomanat? 

 

 
 

 

Això és el que explicava un directiu d’una important empresa, que després de fer un comentari sense més importància sobre una taca en la paret, es va trobar que estaven pintant tota la façana. 

 

 
 

 

De vegades un comentari nostre, gràcies a un nou contacte en una trobada professional o ocasional, o la transmissió d’una publicitat rebuda pot dur que s’homologui un determinat dispositiu solució etc… 

 

 
 

 

Cal anar amb compte, cura s’ocupa la posició de CIO i àdhuc sou addictes a la tecnologia, perquè us podeu convertir d’usuaris avançats a prescriptores de referència sense més rellevància que el soroll del vostre canó. 

 

 
 

 

 
 

 

 
 

 

 
 

 

Dídac López Viñas 

 

 

 

Caldes de Malavella 17/09/2007